Acai 81

+

Toni Florido: Israele no ser hostil al que decideixi El Poble de Catalunya El 14 de maig de 1948, Israele va declarar la Seva independncia. Un Catalunya, lAssociaci Catalana dAmics Disrael (ACAI) vetlla perqu les relacions entre ambds Pasos siguin el MXIM de profitoses per una Les dues parti. El presidente de lentitat, Toni Florido, explica en aquesta entrevista amb El Mn que, si el Parlament realitza Una petici ntida de reconeixement internacional en complimento del mandat confutare el 27-S, Israele hi respondr positivament. Noms s que Israele no ser hostil al que decideixi El Poble de Catalunya. Israele s un estat democrtic que entn perfectament que els pobles han de poder esdevenir el que els seus Ciutadans vulguin, assevera. Tot amb tot, Florido conside que aquesta hipottica proclama haur de ser evidenti i inqestionable, non pas com la Resta de declaracions que ha Approvato el Parlament pinne ara, ja fos la Declaraci de Sobirania, ja fos la Declaraci dInici del Procs costituente. No Serem eficients si fem coses estranyes i interpretables. Ha de ser una proclama que no sigui interpretabile, que sigui evidenti i inqestionable. Io, aleshores, el mn es posicionar. Per non abans, vaticina. Quant una Les Erogato relacions entre Israel, Lestat Espanyol mi Catalunya, explica: Per Espanya no s que lescenari ideale el posicionament Disrael sigui de Neutralität. de considerar en igual pes Catalunya i Espanya en les Seves relacions. - Com Valoren des de lACAI que el dExteriors conseller Catal provingui dun Partit de tradici pro-palestina - A Visualizza. En fondo lloc, aquesta tradici de SI un ICV sn MS Pro-palestins o ms pro-Israele, s Una tradici recente A partir de quan es conside que s Una tradici Perqu la Fundaci de Lestat Disrael VA tenir el suport daquest mn, del mn de lesquerra. De fet, la prpia URSS va ser dels ONU pasos que va garantir que es Pogus crear Lestat Disrael. Per tant, Aix de les tradicions cal posar-ho en Quarantena. El Problema del debat entre Israele ho Palestina s que mute poliziotti se semplificazioni muta. Hi ha un posicionament maniqueu de bons i dolents, i hi ha gent profundament activa en aquest Mbit i Que Aix ho Volen transmetre. Errore di Gran ONU I s. S UN errore Gran, i Aqu un sabem Catalunya ho, qualsevol intento de simplificar Una cosa que s polidrica i complexa. Perqu est destinat al Frac, o un no transmetre la veritat i, per tant, un no Solucions trobar. Dit AIX, sobre el conseller Romeva, senza tenim un posicionament concret sobre ell, ms enll del que tenim sobre el conjunt del governare. - I Quina valoraci globale en ventilatore - Per nosaltres, el que importa s que fa uns muore al Parlament, a la comissi dExteriors, es va fer Una votaci en qu es el demanava boicot un Israele, i que es va tombar. I VA ser grcies un Junts pel S (JXS), su pertany EL conseller Romeva, que Ho va possibilitar. Aquest s lanlisi Que fem. Mi si entrssim en el Detall personale, s que Romeva venia dun partit su recentment Tenen un posicionament molt dur contra Israele, per ell non ha mai destacat per fer-ne una gran bandera. Algun articolo algun poliziotto, i fent Una cosa que s totalment legtima, com s criticar un governare. Perqu nosaltres, com a associaci, senza exigim que la gent sadhereixi de forma inqestionable un tappo di governare, ni al Disrael ni al de Catalunya. Tothom pentola ser crtic amb el governare Daqu o dall. Si Romeva, o qualsevol, veu poltiques que no adients conside, s absolutament normale criticar-les. El que no considerem normale, io no ho Romeva fet ha, sn aquells que de la crtica passen a la desqualificaci ho un lintent de justificar la desaparici del propi estat. - Israele ha encara de demanar perd per Existir - Israele s estat lnic darreu del mn su La Seva existncia es veu qestionada. Al mn hi ha Moltes realitats dure Molt i molt difcils per un les Seves poblacions, amb Guerres i dictadures brutals, i Ning non els qestiona. Noms Israele, que s Una democrcia - lnica de Lorient Mitj-, es veu qestionat constantment. I AIX s Una anomalia que respon un danalitzar complessi Natale. - Tutti sal de la gruixuda un lhora de crtiques Formular. - Nosaltres interpretem que no hi ha tappo Problema que el responsable dExteriors del Governo vingui dun que no partit ha estat especialment amists o amable amb Israele. El que analitzem s la realitat i el que es Fa, ho ell non va fer res que limpossibiliti per exercir la responsabilitat reale. I La Millor demostraci va ser la votaci a la comissi dExteriors. - Aquesta Proposta de resoluci va ser presentada pel PSC, CSQP i la CUP. - Ara per ara, tothom veu Catalunya com un possibile aliat fiable. Per le costanti non podem emetre senyals, com fa la CUP, mocions posant controindicazioni als Israele ajuntaments I al Parlament que ens perjudiquen un nivell diplomtic de forma muta Clara. Mocions com la que van proposar al Parlament, un Frana sn considerades racistes. Nessun pentole boicotejar un cantant, Artista ONU, cientfic un, simplement perqu s pas Dun. Aix s Racisme. I la COPPA est fomentant Una mica aquesta visi intollerante, que no ente Ajuda. I nosaltres, si Volem ser un pas reconegut internacionalment, orlo de fiables ser, i HEM de tenir-ho Clar en aquest anteriore. - Qu vol dir pas ser un fiable - Un nivell orlo diplomtic de saber que no indipendenti Serem en la que no mesura reconeguin ente els Estats. I Els Estats es preguntaran si pas Serem ONU fiable. I les variabili per mesurar-ho Seran de tota Mena, io Una delles ser SI, quan hi Hagi Una votaci un lONU, votarem sempre un favore duna srie de COSES, o sempre en contra. I Aqu hi entra el comportament dalgun partit com la CUP, Que sembla que es Comporta de forma dogmtica contra Israele i els controindicazioni EUA Aquests pasos i daltres de lesfera democrtica occidentale es preguntaran quin ser el comportament que tindr Catalunya en el futur, si ser Semper un vot en contra. Ara saben que Espanya s sempre vot un favorevole. Tenen EL fenomen Podemos, dacord, per en cas que es guanys tractaria dun sol VOT un lONU. Per la realpolitik Sacaba imposant, i Diran: Volem un vot stravagante o en volem dos Ha de ser una proclama que no sigui interpretabile, que sigui evidenti i inqestionable - Quina poltica hauria destar desenvolupant la protodiplomcia catalana - Nessun ente corri a nosaltres dir-ho . Som conscients de la dificultat que el t governare de Catalunya per desenvolupar la seva diplomcia senza ja amb Israele, il peccato en general. Sabem, perqu Aix ens Ho han dit, que el governare dEspanya est fent Una pressi muta importante un borsoni les cancelleries. En el cas concret de les relacions amb Israele, per Espanya non s lescenari ideale que el posicionament Disrael Sigui de Neutralität, de considerar en igual pes Catalunya i Espanya en les Seves relacions. - Israele 'identificazione dos subjectes dins poltics del marc Estatal Espanyol - Israele entn perfectament que la situaci que es Viu un Lestat Espanyol Comporta complexitats un lhora de la seva gesti diplomtica. I el seu posicionament oficial s el de fer non res en contra de Cap de les parti. En ms diplomcia s el que no es fa que el que s que es fa. I AIX, com a ACAI, ho perfecte considerem. No Demanem ms que AIX, que les relacions entre Israele i el Govern de Catalunya siguin les millors possibili dins el contesto attuale, tenint en compte que encara som Una NaCl senso estat. Nosaltres, com a ACAI, fomentem la relaci entre les dues nacions, que hi Hagi Una normalitzaci entre elles. Lentitat va nixer prviament un momento aquest histric demancipaci nacional perqu aquestes Volia fomentar relacions, per els subjectes poltics que nosaltres ja visualitzvem clarament Eren Catalunya i Israele. I La nostra relaci amb lambaixada sempre ha Šigut perfecta, la Millor possibile, i avui segueix inviati igual. Nosaltres, com a Amics Disrael non demanarem mai que Tingui Una dificultat en aquest sentit, per com no se li ha de demanar un Estat tappo Altre. Actualment, la diplomcia catalana, un diferncia de lespanyola, non est tappo demanant posicionament un Ning, MENTRE que Espanya est fent tot el possibile perqu Els pasos facin comentaris que vagin en contra del que vol fer Catalunya. Nosaltres no ho estem fent, em Consta que la diplomcia Catalana s absolutament cosciente que als Amics non sels pentola posar en dificultats. Que, un ms, tampoc non servirien de res. - Perqu tothom SAP que pinne que els catalani non prenguem Una Decisi, senza tenim per qu exigir que Aix ho facin els altres. Els que orlo de ser Responsables, fondo, nosaltres som. Io, per tant, senza podem exigir que un fora siguin ms Responsables Que nosaltres. No s lgic. Io, per tant, senza Demanem Ho tampoc. - Tot i AIX, lactual Parlament est mandatat per superar el marc autonmic i reclamar un cert reconeixement internazionale. En aquest supsit, com Creu que actuar Israele - Nessun est Molt Clar quin ser el veicolo perqu es el visualitzi segent pas del procs, mute que esperem que sigui el de la proclamaci dindependncia. Noms s que Israele no ser hostil al que decideixi El Poble de Catalunya. Israele s un estat democrtic que entn perfectament que els pobles han de poder esdevenir el que els seus Ciutadans vulguin. Que Aix ho explicitin diplomticament en un momento o Altre, Aix dependr de si nosaltres ho orlo fet I Com Ho fet orlo. Non e El mateix fer Una proclama concreta que Una cosa que hi Hagi Digui que no ha Arribat un ser legalment vinculant. MENTRE hi Hagi dubtes ho nessun ente aclarim internament, non s legtim que Demanem que saclareixin un forum. - Per tant, la frmula jurdica que sapliqui el dia D ha de ser ntida. - S. No Serem eficients si fem coses estranyes i interpretables. Ha de ser una proclama que no sigui interpretabile, que sigui evidenti i inqestionable. Io, aleshores, el mn es posicionar. Per non abans. La realitat Catalana suscita semiprodotti, tothom vol tenir informaci de primera m - El Govern est preparat per jugar una primera divisi internazionale - Al finale, Aix s com el futbol: tu et mesures en funci de la importncia dels rivali TEU. Si el teu rivale s el Real Madrid, Aix vol dir que el teu nivell com un mnim s aquest. I ara mateix la diplomcia Espanyola s La nostra mesura, en el que la sentit Pressi que als fan governa de fora vol dir que alguna cosa sest fent b des de Catalunya. I per B Que els Mitjans que tenim sn limitats muta, els equipaggia que han ho estat portanti pinne ara, ja fos amb el governare Mas, ja sigui amb el Governerò Puigdemont, Unes Tenen relacions un Nivell ossa internazionale, creen complicitats. Com que no exigim res un Ning non som un Problema. El Problema el generi la diplomcia Espanyola. I s que s cert que ens escolten, perqu la realitat catalana suscita semiprodotti. I tothom vol tenir informaci de primera m. Per Passa que Moltes Accions del governare senza ventola es pbliques perqu INTERESSA que no sensenyin les cartes un ladversari, ja que cada poliziotto que la diplomcia Espanyola linfa que hi ha alguna reuni o acte un, immediatament hi ettari Una intervenci de la diplomcia Espanyola per intentar aixafar lacte o trobar-se amb els organitzadors per donar-los el seu argumentari. - Numricament, Lestat t mute ms Recursos. - Per tant, Moltes de les coses que es fan un diplomtic nivell non pbliques sn, i pot donare la impressi a la Societat catalana que no es fa pru. Per orlo de jugar amb intelligncia. La diplomcia requereix discreci, ho Si a ms hi ha dhaver compromisos, Shi ha darribar senso que sen facin tuits cada dos tres per. El repte que t davant el Govern i tot Catalunya s duna complexitat abbronzatura gran que Tots haurem de ser una mica ms pacients, i Confiar-hi. I entenc, perqu s COM funciona, que ens demana un Tots que siguem UNA mica ms tranquils. - Com un ACAI sn carattere directa per a la diplomcia Disrael - nosaltres tenim Una relaci eccellente tant amb el Governo de la Generalitat com amb lambaixada Disrael. No s si Daix sen podria dir ser una fonte directa o no, per la situaci s Aix des que ens vam Crear. - I ms enll de lambaixada - Lambaixada es va renovant cada quatre anys. I el diplomtic personale que hi havia Aqu ara segueixen dins lestructura diplomtica del pas i segueixen inviato Amics nostres. Per tant, el que lligam tenim amb diferents administracions del propi Estat Disrael Tamb fa que tinguem informaci de primera m directa ho la sensazione intermediaris. Non ci sono filtri apposti tenim, en aquest sentit. Manifesto per la pau i la Solidaritat amb Israele, de la Comunitat jueva catalana i les Entitats damistat amb Israele: Unes paraules Breus: Ens trobem ac reunits per un manifestar La nostra Solidaritat amb a Lodi, Aix com la cobertura meditica imperant, la qual equipara vctimes aggressori amb, i la seva complicitat un lencobrir la veritat. Qu podem oferir en aquest Despertar del terrore Qu podem fer quan laversi ente Rodeja Qu cal fer quan La Veu de la ra se substitueix Pel clamore de la Rbia, quan tota esperana de futur sembla perduda i el mn que ens envolta es torna FOSC Aix s el que ha inviato i es pregunta Israele aquests muore. Existeixen paraules que ens poden ajudar en aquests muore neguitosos per convertir la Foscor en llum s Aqu su UNA veu sorgeix amb fora des de llectiu del Nostre poble, clamant: Som Am Israel. Som discendenti dIsaac i de Jacob. Jacob, el que mai va viure en pau, el que va convertir la por i la soledat en una visi celeste. Aquell que va crear esperana enlloc de desesperaci, que Malgrat els seus neguits i les Seves prdues, non va parar de lluitar contra la Histria i el seu dest. Som Descendents Damor. Es Nostre lodi amb la conscincia i lesperana en la Humanitàt. Perqu, a la fi, sn aquestes les major conquestes del Norte Esperit per un riferimento-nos i ressorgir en cada etapa de la historia. La por s reale i el dolor en profund aquests muore. La Fe que va guiar els nostres avantpassats ENS Seguir guiant als nostres muore pinne que puguem aconseguir La Pau, lltima de les benedictinos. forti Siguem, recolzem-nos els uns en els altres, pinne que la ciutat que guarda en la seva Arrel la Paraula shalom, es Torni en un vero e proprio lloc de pau ja que aquesta sempre superar la guerra, i Lamor al odi. Barcellona, ​​18 doctubre de 2015 s ms que probabile que la primera vinificaci del Ram fos en algun punt indeterminat entre Armnia i Egipte. En aquest sentit, les troballes arqueolgiques un Tel Kabri (al nord de Tel Aviv) ens mostren el que poca otomana. La Histria dels recenti vins Disrael. Des de la proclamaci daltres punts, SI B La qualitat del VI era baixa (muta VI dol amb blancs i Negres senso personalitat) i la producci noms Servia per proveir un mercat anglosax gairės senso miraments: consumir kosher i POC ms. Uns anys ms tard, cap al 1980 Comena Una vera e propria revoluci vincola amb nous porcini a la Galilea i el Golan, acompanyada de Tecnologia puntera. Els bons vins del Golan (amb La Marca Yarden com a capdavantera) furgone fer que altres cellers espavilessin alhora que sen creaven de nous les un Muntanyes de Giudea, a la Galilea i pinne i tot al deserto del Ngueb. Avui, l Golan, Shomron (al Sud de Haifa), turons de Giudea (voltants de Jerusalem), Shimson (entre Gerusalemme i Tel Aviv) i Ngueb. Fent rappresentanti delle Nazioni Unite muta RPID de les diferents zone, cal dir que al Golan hi ha Vinyes pinne alades de 1200 m en direcci al Monte Hermon en SLS volcnics. A l encara que s FCIL trobar-ne delle Nazioni Unite ms Munt, ells entre els del cristi Rab Poble maronita de Jish que Apunta amunt. Un les zone de Shomron i Shimson els SLS es troben constituts en general per alluvioni senso compactar i amb nombrosos cellers, destacant tant per la seva Quantität com qualitat Els Carmel abans esmentats o els Barkan. La zona de Giudea Presenta Vinyes al voltant de Jerusalem, com el cantina Castel, i cont Unes Efrat i Hebron, in Pagesos RABS Venen ram als Viticultors israelians. Els sls sulla zona sn pobres, damunt Roquissar Calcari o margs. Per acabar amb el llistat. Els sls sulla zona sn muta variats Margues AMB, calcries, Sorres, guixos i Argiles. Vinyes a la zona dAvdat, al Ngueb centrale. Pel Que FA als porcini, hi HA Una gran varietat de Rams. Entre els Negres hi ha Cabernet Sauvignon, Garnatxa, pinot nero, merlot, SYR i pel que fa al ram blanc hi ha varietats tant diferents com Chardonnay, Sauvignon Blanc, Riesling. Les Vinyes shan adaptat à un clima Extrem de poques pluges (excepté al Nord del Pas, i encara), calorades, sequeres. la qual cosa implica sovint un rec gota a gota (inventare israeliana) i veremes anticipades i sovint notturni. Actualment, la globalitzaci fa que puguem Tastar vins de procedncies llunyanes i Lents vins) ha tingut ossa Molt Sensacions al paladar bevent vins israelians. Salut L i Tamb perqu sempre es va considerar un SI mateixa com amiga Disrael, sobre tot quan ser-ho nessuna epoca FCIL i requeria Una Dosi de coratge. Comunicato PBLIC DE LES COMUNITATS I Entitats Jueves I D Barcellona, ​​6 de novembre de 2014 Les comunitats i Entitats jueves i d. Lamentablement, veiem com la generalitzaci didees, fonamentals en democrcia, senza poden Avalar ni propiciar el menyspreu del que va significar el nazisme per un Europa. Aquesta s Una frontera que Una Societat democrtica senza pentola creuar, ni ni ara mai. La protecci i preservaci de la dignitat i la memria dels milions de vctimes del nazisme s responsabilitat de tothom, per en especial daquelles Entitats i persones que pel seu crrec i projecci pblica sn un referente per altri conjunt de la Societat. Entenem que aquesta situaci s Una anomalia en els pasos del Nostre entorn, i que cal eradicar la banalitzaci del nazisme des de la prpia escola, adequant el temari Escolar a la conscienciaci morale daquest fet. Noms la proximitat del Coneixement ente permetr tenir empatia amb el dolor que produeix la banalitzaci de la tragdia, i Aix ms evitar-ne en el futur. Apellem al sentit de la responsabilitat dels qui Tenen Una tribuna pblica i els Demanem que reflexionin sobre el Perill de trivialitzar la crrega ideolgica del nazisme i les Seves conseqncies per al Poble Jueu I per un tota la Humanitàt. La banalitzaci del nazisme s Una de les formes de negacionisme ms cruels i doloroses que existeixen, Aix com la ms indigna. Banalitzar lHolocaust o el nazisme est castigat pel Codi penale dalguns Estats de la Uni Europea, de la mateixa manera que ho est la utilitzaci de la simbologia nazista. En Aquest sentit, cal recordar la Decisi Marc 2008/913 / GAI del Consell dEuropa, de 28 de novembre de 2008 relativa a la Lluita contropartita determinades Formes i manifestacions de racisme i xenofbia ServInt-se del Dret penale, que insta els membres ESTATS Aix --I inclou Espanya-- un transposar la Seva legislaci en la Lluita contra el racisme i la xenofbia. Per tant, Una ms vegada, i aprofitant Que els propers muore commemorem la Kristallnacht, la aquesta Manera la Societät Mostrar el seu respecte i comproms inequvoc amb la dignitat i la memria de les vctimes i els seus famigli. COMUNITAT Israelita DE BARCELONA COMUNITAT JUEVA ATID DE CATALUNYA COMUNITAT JUEVA BET SHALOM JABAD Lubavitch DE BARCELONA ASSOCIACI CATALANA DAMICS Disrael (ACAI) Collectiu ISRAELE A CATALUNYA ASSOCIACI DE RELACIONS Culturals CATALUNYA-ISRAELE ASSOCIACI CULTURALE SABADELL-ISRAELE LLIGA INTERNACIONAL contra el RACISME I LANTISEMITISME (BARCELLONA) ASSOCIACI CATALANA CONTRA LANTISEMITISME Bnai Brith BARCELONA Festival de Cinema Jueu dE BARCELONA Fundaci BARUCHSPINOZA MOCI sobre la BANALITZACI dE LA XO I LA UTILITZACI DELS TERMES Els Ciutadans non podem restar en silenci davant de l. Lamentablement, veiem com la generalitzaci didees, fonamentals en democrcia, senza poden Avalar ni propiciar el menyspreu del que va significar el nazisme per un Europa. Aquesta s Una frontera que Una Societat democrtica senza pentola creuar, ni ni ara mai. Ats que la protecci i preservaci de la dignitat i la memria dels milions de vctimes del nazisme s responsabilitat de tothom, per en especial daquest fet. Noms la proximitat del Coneixement ente permetr tenir empatia amb el dolor que produeix la banalitzaci de la tragdia, i Aix ms evitar-ne en el futur. Apellem al sentit de la responsabilitat dels qui Tenen Una tribuna pblica i els Demanem que reflexionin sobre el Perill de trivialitzar la crrega ideolgica del nazisme, les Seves conseqncies pel Poble Jueu, io per un tota la Humanitàt. La banalitzaci del nazisme s Una de les formes de negacionisme ms cruels i doloroses que existeixen, Aix com la ms indigna. La banalitzaci de lHolocaust o el nazisme est castigat pel Codi penale dalguns Estats de la Uni Europea, de la mateixa manera que ho est la utilitzaci de la simbologia nazista. En Aquest sentit, cal recordar la Decisi Marc 2008/913 / GAI del Consell dEuropa, de 28 de novembre de 2008 relativa a la Lluita contropartita determinades Formes i manifestacions de racisme i xenofbia ServInt-se del Dret penale, que insta els membres ESTATS Aix --I inclou Espanya-- un transposar la Seva legislaci en la Lluita contra el racisme i la xenofbia. Per tot el que sexposa, proposem al Ple ladopci dels segents acords: PRIMER.- Mostrar el Nostre respecte i comproms inequvoc amb la dignitat i la memria de les vctimes Del nazisme i els seus famigli. SEGON.- demanar lHolocaust, Aix protegint el registrare i la dignitat de les borse vctimes del nazisme. TERCER.- demanar la modificaci dels continguts curriculars, en els diferents cicli de lactual. QUART.- Comunicar el contingut dels anteriori acords al Govern de la Generalitat, al Govern de Lestat Espanyol, als grups parlamentaris Del Congrs dels Diputats i del Parlament de Catalunya, una Les comunitats jueves Catalanes, una Les Entitats que vetllen per la memria de les vctimes del nazisme I al Memorial Yad va-career de Gerusalemme. de novembre de 2014 Cadasc t un DETERMINAZIONE damistat concepte, per singolare Que sigui. Amb tot, sembla que hi ha uns requisits bsics. Un Amic espera el teu suport en temps difcils, non retrets ni crtiques POC fonamentades. No es tracta de justificar sempre I per tot Israele. Es tracta de fer la crtica pertinente, informada i quan toca. Dentrada, quan un Amic es baralla senza un doptes Una posici equidistante perqu no hi ha equidistncia possibile entre Israele i prosciutti, entre un Estat democrtic i Una organitzaci islamofeixista considerada terrorista per mute Pasos decents. Un Amic que es baralla t la presumpci de veracitat en el seu posicionament. Com un mnim, li apliques la presumpci dinnocncia. Quan ONU Amic es Baralla non intervens en la baralla Pels agafant-lo braos impedint que es defensi, i VAS cridant separeu-los. En el cas Davui de la Guerra de Gaza, ONU Disrael Amic non compra acrticament el relat de lenemic. No reprodueix com un lloro acusacions non demostrades. Non ho diu mentides que el fan entrar en contradicci. Els Amics Disrael Volen que el debat sigui rigori i que Israele non sigui tractat amb Una doble mesura. Els Amics Disrael, si no entenen ONU borrall dafers militars estratgics ni, non mostren la Seva ignorncia complexos senso. El llenament de mssils no se soluciona amb cpules de Ferro, noms. I Els tnels exigeixen implicaci terrestre. Sovint ENS trobem amb episodis de la Histria Que FOREN rellevants, van tenir Una notevole transcendncia i han caigut en un relatiu Oblit. e El cas que uneix personatges tant dispars com Els que encapalen aquest articolo. Quina relaci Tots Tenen ells entre s Molt ms del Que sembla. Anem un PAMS, comencem per Yoram Kaniuk: el polmic escriptor israeliano dimprovisaci que patien Les Tropes hebrees Al dels anys conflicte 1948-1949. I AIX ente enllaa justament amb el MTIC Mosh Dayan (1915-1981), cap un militar de la Hagan que tot i la seva Joventut destac en aquella guerra. En Dayan va dir: embrionari exrcit israeliana. Els mtodes i les simpaties pro-jueves den Wingate non agradaren als superiori seus I per AIX fou rellevat. En cas qualsevol, ja era considerat un Heroi per la Comunitat jueva de Palestina i la seva influncia en la Hagan I IT brevetto Dayan, Ben. A l, discendente del Rei Salom i la Reina de Saba segons la mitologia abissnia, un alliberada recente la Addis Abeba es feu amb Wingate al seu costat. Charles Wingate va tindre carta delle Nazioni Unite per decisiu tal que no es Etipia convertiti en una nova Rhodsia o Sudfrica, il POC UNS blancs, italiani i Anglesos, haguessin milions Dominat de Negres. Grcies a Grans dues personalitats, en Haile Selassie I Wingate, continuaria Etipia inviati locupaci italiana. Assegurat el flanc del mais dfrica i amb els alemanys en retirada un Egipte, Wingate va Anar un Birmnia per lluitar contropartita les tropi Japoneses que intentaven avanar tappo A hebreu lun estat.